El petit príncep - Antoine de Saint-Exupéry - 11
 

XI

 

Al segon planeta hi vivia un vanitós:

- Ah!, ah! Mira, la visita d'un admirador! - va exclamar de lluny el vanitós així que va veure el petit príncep.

 Perquè, pels vanitosos, els altres homes són admiradors.

- Bon dia - va dir el petit príncep -. Porteu un barret molt divertit.

- És per saludar - li va respondre el vanitós -. És per saludar quan m'aclamen. Malauradament per aquí no hi passa mai ningú.

- ¿ Ah sí ? - va dir el petit príncep, que no ho havia entès.

- Pica de mans, l'una contra l'altra - li va aconsellar aleshores el vanitós.

El petit príncep va picar de mans. El vanitós va saludar modestament alçant el barret.

- Això és més divertit que la visita al rei - es va dir a si mateix el petit príncep. I va tornar a picar de mans. El vanitós va tornar a saludar alçant el barret.

- Al cap de cinc minuts d'exercici el petit príncep es va cansar de la monotonia del joc.

- I perquè caigui el barret - va preguntar -, ¿ què s'ha de fer ?

Però el vanitós no el va sentir. Els vanitosos només senten les alabances.

- ¿ Realment m'admires molt ? - va preguntar al petit príncep.

- ¿ Què vol dir admirar ?

- Admirar vol dir reconèixer que sóc l'home més ben plantat, més ben vestit, més ric i més intel.ligent del planeta.

- Però si només hi ets tu sol, al teu planeta!

- Fes-me aquest favor. Admira'm de totes maneres!

- T'admiro - va dir el petit príncep, arronsant una mica les espatlles -, ¿però de què et pot servir, això ?

I el petit príncep se'n va anar

"Decididament, les persones grans són molt extranyes", es va dir a si mateix durant el viatge.

Dedicatoria
I
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX
X
XI
XII
XIII
XIV
XV
XVI
XVII
XVIII
IXX
XX
XXI
XXII
XXIII
XXIV
XXV
XXVI
XXVII
L' autor
Links