El petit príncep - Antoine de Saint-Exupéry - 13
 

XIII

 

El quart planeta era d'un home de negocis. Aquest home estava tan enfeinat que ni tan sols va aixecar el cap quan va arribar el petit príncep.

- Bon dia - li va dir aquest -. Teniu el cigarret apagat.

- Tres i dos fan cinc. Cinc i set, dotze. Dotze i tres, quinze. Bon dia. Quinze i set, vint-i-dos. Vint-i-dos i sis, vint-i-vuit. No tinc temps d'encendre'l. Vint-i-sis i cinc, trenta-un. Uf! O sigui que són cinc-cents un milions sis-cents vint-i-dos mil set-cents trenta-un.

- ¿Cinc-cents milions de què ?

- ¿ Eh ? ¿ Encara ets aquí ? Cinc-cents un milions de... Ja no ho sé... Tinc tanta feina ! Sóc seriós, jo, no m'entretinc amb bestieses ! Dos i cinc, set...

- ¿ Cinc-cents un milions de què ? - va repetir el petit príncep, que no havia renunciat mai de la vida a una pregunta, un cop l'havia feta.

L'home de negocis va aixecar el cap:

- Fa cinquanta-quatre anys que visc en aquest planeta i només he estat destorbat tres vegades. La primera, fa vint-i-dos anys, va ser un borinot que vés a saber d'on havia caigut. Feia un soroll espantós i em vaig equivocar quatre vegades en una suma. La segona vegada, fa onze anys, va ser un atac de reuma. No faig prou exercici. No tinc temps de passejar. Sóc seriós, jo. La tercera... és aquesta! Deia, doncs, cinc-cents un milions...

- ¿ Milions de què ?

L'home de negocis va entendre que no hi havia cap esperança de pau:

- Milions d'aquestes cosetes que es veuen de vegades al cel.

- ¿ Mosques ?

- No, home, no, unes cosetes que brillen.

- ¿ Abelles ?

- No. Unes cosetes daurades que fan somiar els ganduls. Però sóc una persona seriosa, jo! No tinc temps de somiar.

- Ah!, ¿estels?

- Això mateix. Estels.

- ¿ I què fas amb els cinc-cents milions d'estels ?

- Cinc-cents un milions sis-cents vint-i-dos mil set-cents trenta-un. Sóc seriós, jo, sóc precís.

- ¿ I que en fas dels estels ?

- ¿ Que què en faig ?

- Sí.

- Res. Els posseeixo.

- ¿ Posseeixes els estels ?

- Sí.

- Però si ja he vist un rei que...

- Els reis no posseeixen res. "Regnen sobre". És molt diferent.

- ¿ I de què et serveix posseir els estels ?

- Em serveix per ser ric.

- ¿ I de què et serveix ser ric ?

- Per comprar altres estels, si algú en troba.

"Aquest", es va dir el petit príncep, "raona una mica com el borratxo"

Però li va continuar fent preguntes:

- ¿ Com es poden posseir els estels ?

- ¿ De qui són ? - va replicar, malcarat, l'home de negocis.

- No ho sé. De ningú.

- Doncs aleshores són meus, jo hi he pensat primer.

- I ja n'hi ha prou ?

- És clar. Quan et trobes un diamant que no és de ningú, és teu. Quan et trobes una illa que no és de ningú, és teva. Quan ets el primer que té una idea, la fas patentar: és teva. I jo posseeixo els estels, perquè ningú abans que jo, no ha pensat a posseir-los.

- Es ben cert - va dir el petit princep -. ¿ I què en fas ?

- Els administro. Els compto i els recompto - va dir l'home de negocis -. És dificil. Però sóc un home seriós!

El petit príncep encara no estava satisfet.

- Jo, si tinc un mocador, me'l puc posar al voltant del coll i endurme'l. Si tinc una flor, la puc collir i endurme-la, Però tu no pots collir els estels!

- No, però els puc dipositar al banc.

- Què vol dir això ?

- Vol dir que escríc en un paperet la quantitat d'estels que tinc. I després tanco aquest paper amb clau en un calaix.

- ¿ I ja està ?

- Ja n'hi ha prou !

"Ës divertit", va pensar el petit príncep. "És bastant poetic. Però no és gaire seriós".

El petit tenia unes idees sobre les coses serioses molt diferents de les persones grans.

- Jo - va afegir -, tinc una flor i la rego cada dia. Tinc tres volcans i els escuro cada setmana. Perquè també escuro el que està apagat. No se sap mai. Els és útil als volcans i li és útil a la flor, que jo els posseeixi. Però tu no ets útil als estels.

L'home de negocis va obrir la boca però no va saber què respondre, i el petit príncep se'n va anar.

"Decididament, les persones grans són d'allò més extraordinàries", es deia a si mateix durant el viatge.

Dedicatoria
I
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX
X
XI
XII
XIII
XIV
XV
XVI
XVII
XVIII
IXX
XX
XXI
XXII
XXIII
XXIV
XXV
XXVI
XXVII
L' autor
Links