El petit príncep - Antoine de Saint-Exupéry - 15
 

XV

El sisè planeta era un planeta deu vegades més gran. Hi vivia un senyor vell que escrivia uns llibres immensos.

- Mira! Aquí tenim un explorador!- va exclamar en veure el petit príncep.

El petit príncep es va asseurre sobre la taula i va respirar una mica. Ja havia viatjat tant!

- ¿ D'on véns? - li va dir el senyor vell.

- ¿Què és aquest llibre tan gros? - va dir el petit príncep -. ¿Què hi feu aquí?

- Sóc geògraf - va dir el senyor vell.

- ¿Què és un geògraf?

- És un savi que sap on són els mars, els rius, les ciutats, les muntanyes i els deserts.

- Això si que es interessant - va dir el petit príncep -. Aixòsí que és un ofici de veritat!

I va ventar un cop d'ull al voltant seu, al planeta del geògraf. Encara no havia vist mai un planeta tan majestuós.

- És molt bonic el vostre planeta. ¿Que hi ha oceans?

- No ho puc saber - va dir el geògraf.

- Ah! (El petit príncep estava decebut.); ¿I muntanyes?

- No ho puc saber - va dir el geògraf.

- ¿I ciutats i rius i desert?

- No ho puc saber tampoc - va dir el geògraf.

- Però sou geògraf!

- És veritat - va dir el geògraf -, però no sóc explorador. I no tinc ni un sol explorador. No és pas el geògraf que va a fer el recompte de les ciutats, dels rius, de les muntanyes, dels mars, dels oceans i dels deserts. El geògraf és massa important per dedicar-se a vagarejar. No abandona el seu despatx. Però hi rep els exploradors. Els interroga i pren nota dels seus records. I si els records d'algun explorador li semblen interesants, fa fer una investigació sobre la moralitat de l'explorador.

- ¿Per què ?

- Perquè un explorador que expliqués mentides provocaria catastrofes als llibres de geografia. I un explorador que begués també.

- ¿Per què?

- Perquè els borratxos hi veuen doble. I aleshores el geògraf faria constar dues muntanyes on només n'hi ha una.

- Conec algú que seria mal explorador - va dir el petit príncep.

-És possible. Així, doncs, si la moralitat de l'explorador sembla bona, es fa una investigació sobre el descobriment que ha fet.

- ¿Es va a veure?

- No. És massa complicat. Però s'exigeix a l'explorador que aporti proves. Per exemple, si es tracta del descobriment d'una gran muntanya, se li exigeix que en porti pedres grosses.

Tot d'un el geògraf es va emocionar:

-Però, tu véns de lluny! Ets explorador! Em descriuras el teu planeta!

I el geògraf va obrir el seu registre i va fer punta al llapis. Els relats dels exploradors, primer s'apunten amb llapis. Per escriure'ls amb tinta s'espera que l'explorador hagi portat proves.

- ¿I doncs? - va interrogar el geògraf.

- Oh! - va dir el petit princep -, no és gaire interesant, és molt petit. Tinc tres volcans. Dos volcans en activitat i un volcà apagat. Però no se sap mai.

- No se sap mai - va dir el geògraf.

- També tinc una flor.

- No apuntem les flors - va dir el geògraf.

- Perqiuè les flors són efímeres.

- ¿Què vol dir "efímeres"?

- Les geografies - va dir el geògraf -, són els llibres més preciosos de tots els llibres. No passen mai de moda. És molt estrany que una muntanya canviï de lloc. És molt estrany que un oceà es quedi sense aigua. Nosaltres escrivim coses eternes.

- Però els volcans apagats es poden despertar - va interrompre el petit príncep -. ¿Què vol dir "efímer"?

- Que els volcans estiguin apagats o que estiguin encesos ens és igual - va dir el geògraf -. Per nosaltres el que compta és la muntanya. Aquesta no canvia.

- ¿Però què vol dir "efímer"? - va repetir el petit príncep, que no havia renunciat mai de la vida a cap pregunta, un cop l'havia feta.

- Vol dir "ue l'amenaça una desaparició propera".

- ¿A la meva flor l'amenaça una desaparició propera?

- Ès clar.

"La meva flor és efímera", es va dir el petit príncep, "només té quatre espines per defensar-se del món! I jo l'he deixada tota sola a casa!"

Aquest va ser el primer moment de recança que va tenir. Però es va tornar a animar:

- ¿Què m'aconselleu que vagi a visitar? va preguntar.

- El planeta Terra - li va respondre el geògraf -. Té bona reputació...

I el petit príncep se'n va anar pensant en la seva flor.

 

Dedicatoria
I
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX
X
XI
XII
XIII
XIV
XV
XVI
XVII
XVIII
IXX
XX
XXI
XXII
XXIII
XXIV
XXV
XXVI
XXVII
L' autor
Links