El petit príncep - Antoine de Saint-Exupéry - 17
 

XVII

Quan un es vol fer l'espavilat, de vegades diu alguna mentida. No he estat gaire honest en parlar-vos dels fanalers. Podria donar una idea falsa del nostre planeta als qui no el coneixen. Els homes ocupen molt poc lloc a la terra. Si els dos mil milions d'habitants que poblen la terra s'estiguessin drets i una mica estrets, com si fossin en un miting, cabrien tranquil.lament en una plaça pública de vint milles de llarg per vint d'ample. Es podria encabir tota la humanitat a l'illot més petit del Paicífic.

Les persones grans, naturalment, no us creuran. Es pensen que ocupen molt de lloc. Es consideren importants com baobabs. Per tant, aconselleu-los que facin el càlcul. Adoren les xifres: els agradarà. Però no perdeu el temps amb aquesta feinada. No val la pena. Em teniu confiança.

Per això el petit princep, un cop a terra, va quedar molt sorprès de no veure ningú. Quan ja tenia por d'haver-se equivocat de planeta, un anell de color de lluna es va bellugar a la sorra.

- Bona nit - va fer el petit príncep, per si de cas.

- Bona nit - va fer la serp.

- ¿A quin planeta he anat a parar? - va preguntar el petit príncep.

-A la Terra, a l'Àfrica - va respondre la serp.

-Ah! ... ¿Oh sigui que no hi ha ningú a la Terra?

-Això és el desert. Als deserts no hi ha ningú. La Terra és gran - va dir la serp.

El petit príncep va seure en una pedra i va alçar els ulls al cel.

- Em pregunto -va dir - si les estrelles estan il·luminades perquè cadscú algun dia pugui trobar la seva. Mira el meu planeta. El tenim just a sobre... Però que lluny!

- És bonic -va dir la serp- ¿Què hi vens a fer, aquí?

-Tinc problemes amb una flor -va dir el petit príncep.

-Ah! - va fer la serp.

I van callar.

- ¿On són els homes? -va continuar finalment l petit príncep-. M'hi trobo una mica sol al desert.

-Entre els homes també t'hi trobes sol - va dir la serp.

El petit princep se la va mirar una bona estona:

-Et una bèstia ben curiosa -li va dir al final-, prima com un dit...


-Però sóc més poderosa que el dit d'un rei - va dir la serp.

El petit príncep va fer un somriure:

-No ets gaire poderosa... no tens ni potes... no pots ni viatjar.

-Puc portar-te més lluny que un vaixell -va dir la serp.

Es va entortolligar al voltant del turmell del petit príncep, com un braçalet d'or:

-Els que toco, els torno a la terra d'on van sortir -va afegir-. Però tu ets pur i véns d'una estrella...

El petit príncep no va respondre res.

- Em fas pena, tan dèbil, en aquesta Terra de granit. Un dia, si trobes a faltar massa el teu planeta, et puc ajudar. Puc...

-Oh! ja t'he entès perfectament - va fer el petit príncep -, ¿però per què parles sempre amb enigmes?

-Els resolc tots -va dir la serp.

I van callar.

Dedicatoria
I
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX
X
XI
XII
XIII
XIV
XV
XVI
XVII
XVIII
IXX
XX
XXI
XXII
XXIII
XXIV
XXV
XXVI
XXVII
L' autor
Links