El petit príncep - Antoine de Saint-Exupéry - 19
 

XIX



Les úniques muntanyes que havia conegut mai eren els tres volcans que li arribaven al genoll. I el volcà apagat el feia servir de tamboret. "Des d'una muntanya alta com aquesta", es va dir, "podré veure d'un sol cop d'ull tot el planeta i tots els homes..."

Però només va veure agulles de roca molt esmolades.

- Bon dia - va dir per si de cas.

- Bon dia... bon dia... bon dia... - va respondre l'eco.

- ¿Qui sou? -va dir el petit príncep.

-Qui sou... qui sou... qui sou... -va respondre l'eco.

- Sigeu amics meus, estic sol -va dir.

-Estic sol... estic sol... estic sol... -va respondre l'eco.

"Quin planeta més curiós!", va pensar aleshores. "És tot sec, i tot punxegut i tot salat. I els homes no tenen imaginació. Repeteixen el que els dius... A casa tenia una flor: sempre era la primera de parlar...!



Dedicatoria
I
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX
X
XI
XII
XIII
XIV
XV
XVI
XVII
XVIII
IXX
XX
XXI
XXII
XXIII
XXIV
XXV
XXVI
XXVII
L' autor
Links