El petit príncep - Antoine de Saint-Exupéry - 20

 

XX



Però resulta que el petit príncep, després d'haver caminat durant molt de temps a través de la sorra, de les pedres i de la neu, va cabar descobrint un camí. I tots els camins van a parar als homes.



- Bon dia - va dir.

Era un jardí florit de roses.

- Bon dia - van dir les roses.

El petit príncep se les va mirar. Totes s'assemblaven a la seva flor.

- ¿Qui sou? -els va preguntar, estupefacte.

-Som roses -van dir les roses.

-Ah! -féu el petit príncep...

I es va sentir molt degraciat. La seva flor li havia explicat que era l'unica a l'univers de la seva espècie. I heus aquí que n'hi havia cinc mil, totes semblants, en un sol jardí!

"Com s'enfadaria", es va dir, "si veiés això... tossiria molt i faria veure que es mor per defugir el ridícul. I mi em tocaria fer veure que la cuido, perquè si no, per humiliar-me a mi també, es deixaria morir de veritat..."

Després es va dir:"Em pensava que era ric d'una flor única i només poseeixo una rosa ordinària.Això i els tres volcans que m'arriben al genoll, i un dels quals potser està apagat per sempre, no em fa ser un príncep gaire important." i, ajagut a l'herba, va plorar.



Dedicatoria
I
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX
X
XI
XII
XIII
XIV
XV
XVI
XVII
XVIII
IXX
XX
XXI
XXII
XXIII
XXIV
XXV
XXVI
XXVII
L' autor
Links