El petit príncep - Antoine de Saint-Exupéry - 3
 

III

 

El petit príncep a l'asteroide B612

 

Vaig necesitar molt de temps per entendre d'on venia. El petit príncep, que em feia moltes preguntes, semblava que no sentís mai les meves. Van ser paraules dites per casualitat que, de mica en mica, m'ho van revelar tot. Així, la primera vegada que va veure el meu avió ( no dibuixaré pas l'avió, és un dibuix massa complicat per mi) em va preguntar:

- ¿Què és aquesta cosa ?

- No és cap cosa. Això vola. És un avió. És el meu avió.

I estava orgullós de fer-li saber que jo volava. Aleshores va exclamar:

- Com ! ¿ Has caigut del cel ?

- Sí - vaig dir amb modèstia.

- Oh ! Mira que curiós...

I el petit príncep va fer una rialla molt bonica que em va irritar molt. M'agrada que la gent es prengui les meves desgràcies seriosament. Després va afegir:

- Aleshores tu també véns del cel! De quin planeta ets ?

Inmediatament vaig entreveure una llum en el misteri de la seva presència i el vaig interrogar bruscament:

- ¿ O sigui que vens d'un altre planeta ?

Però no em va respondre. Movia el cap suaument mentre mirava l'avió:

- És clar que, amb això, no pots venir de gaire lluny...

I es va tancar en un somieig que va durar molta estona. Després es va treure el meu be de la butxaca i es va submergir en la contemplació del seu tresor.

Ja us podeu imaginar com em devia intrigar aquella mitja confidència sobre "els altres planetes". I, és clar, em vaig esforçar per saber-ne més coses.

- ¿ D'on vens, jovenet ? ¿ On és "casa teva" ? ¿ On te'l vols endur el meu be ?

Em va respondre després d'un silenci meditatiu:

- El que està bé, de la caixa que m'has donat, és que a la nit li servirà de casa.

- És clar. I si ets bon noi, també et donaré una corda per lligar-lo durant el dia. I una estaca.

Aquesta proposta va semblar que sobtava el petit príncep:

- ¿ Lligar-lo ? Quina idea més estranya !

- Però si no el lligues anirà on voldrà i es perdrà...

I el meu amic va fer una rialla:

- ¿ Però on vols que vagi ?

- A qualsevol lloc. Recte endavant...

Aleshores el petit príncep va observar greument:

- És igual, és tan petit, a casa meva !

I, amb un mica de malencolia, potser, va afegir:

- Recte endavant no es pot anar gaire lluny...

 

Dedicatoria
I
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX
X
XI
XII
XIII
XIV
XV
XVI
XVII
XVIII
IXX
XX
XXI
XXII
XXIII
XXIV
XXV
XXVI
XXVII
L' autor
Links

>