El petit príncep - Antoine de Saint-Exupéry - 5
 

V

 

Cada dia aprenia alguna cosa del planeta, de la marxa, del viatge. Li anava sortint de mica en mica, entremig de les reflexions que feia. Va ser així com, el tercer dia, vaig descobrir el drama dels baobabs.

Aquesta vegada també va ser gràcies al be, perquè tot d'una el petit príncep em va interrogar, com si tingués un dubte greu:

- ¿ És veritat, oi, que els bens es mengen els arbusts ?

- Sí, és veritat.

- Ah! Me n'alegro.

No vaig entendre per què era tan important que els bens es mengessin els arbusts. Però el petit príncep va afegir:

-¿ O sigui que també es mengen els baobabs ?

Li vaig fer observar que els baobabs no són arbusts, sinó arbres grans com catedrals i que, fins i tot si s'endugués tot un ramat d'elefants, el ramat no s'acabaria ni un sol baobab.

La idea del ramat d'elefants va fer riure el petit príncep:

- S'haurien de posar els uns sobre els altres...


Però assenyadament va observar :

- Els baobabs, abans de créixer, comencen essent petits.

- Exacte ! ¿ PErò per què vols que els bens es mengin els baobabs petits ?

Em va respondre : " A tu que et sembla !", com si fos ben evident. I em va caldre un gran esforç d'intel.ligència per entendre el problema jo tot sol.

Efectivament, al planeta del petit príncep hi havia, com a tots els planetes, bones herbes i males herbes. Per tant, bones llavors de bones herbes i males llavors de males herbes. Però les llavors són invisibles. Dormen en el secret de la terra fins que a alguna li ve la fantasia de despertar-se... Aleshores s'estira, i primer creix tímidament cap al sol un petit i inofensiu branquilló molt bonic. Si és un branquilló de rave o de roser el podem deixar creixer com vulgui. Però si és una planta dolenta s'ha d'arrencar de seguida, aicí que la reconeixes. I al planeta del petit príncep hi havia unes llavors terribles... eren les llavors de baobabs. EL terra del planeta n'estava infestat. I d'un baobab, si no hi eta a temps, ja no te'n pots desfer mai més. Ocupa tot el planeta. El forada amb les arrels. I si el planeta és massa petit i hi ha massa baobabs, el rebenten.

- És una questió de disciplina - em deia més tard el petit príncep -. Al matí, quan has acabat d'arreglar-te, has d'arreglar amb compte el planeta. T'has d'obligar regularment a arrencar els baobabs així que els distingeixes dels rosers, amb els quals s'assemblen molt quan són molt joves. És una feina molt pesada, però molt fàcil.


I un dia em va aconsellar que tractés de fer un bon dibuix i ben maco perquè els nens del meu país ho entenguessin ben bé.

- Si un dia viatgen - em deia - ,potser els serà útil. De vegades deixar la feina per més tard no té cap inconvenient. Però, si es tracta dels baobabs, sempres és una catastrofe. Vaig conèixer un planetat habitat per un gandul. No s'havia ocupat de tres arbusts i...

I, seguint les indicacions del petit príncep, vaig dibuixar aquest planeta. No m'agrada gens prendre un to de moralista. Però el perill dels baobabs és tan poc conegut, i els riscs que corrien els qui es perdessin en un asteroide són tan considerables, que, per un cop, faig una excepció a la meva reserva. Dic :

- Criatures ! Pareu esment als baobabs !

Era per avisar els meus amics d'un perill que fa temps que tenien a prop i que no coneixien, igual que jo, que vaig treballar tant en aquest dibuix. La lliçó que donava valia la pena. Potser us preguntareu: ¿Per què no hi ha en aquest llibre altres dibuixos tan grandiosos com el dels baobabs ? La resposta és ben senzilla: ho he provat però no me n'he sortit. Quan vaig dibuixar els baobabs m'impulsava un sentiment d'urgència.


Dedicatoria
I
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX
X
XI
XII
XIII
XIV
XV
XVI
XVII
XVIII
IXX
XX
XXI
XXII
XXIII
XXIV
XXV
XXVI
XXVII
L' autor
Links